Ens fem grans

De sobte un dia t'adones que ja no et ve tan de gust sortir de nit i ficar-te a una discoteca a ballar sense parar lluitant per poder fer-ho, ja que hi ha tantíssima gent que no et pots ni moure. Que no vols suar com un porc per escoltar les cançons que més t'agraden sense poder disfrutar-les i que la discoteca on portes més de 9 anys anant de manera fidel, et fa mandra i t'agobia. No per la música, sino per la gent.
I t'adones que disfrutes molt més d'un bon sopar amb els amics i una copa a aquell bar musical que ja coneixeu. O d'un esmorzar. O d'anar de compres. O de berenar veient una pel·lícula. O quedar per anar al cine. O plantejar i planejar un cap de setmana a una casa rural.
Potser no és tan que et facis gran, però sí que canvien els teus gustos i la teva manera de disfrutar dels amics i del cap de setmana. Seria preocupant que em seguís comportant com quan tenia 17 anys, així que en qüestió de poc temps, m'he tornat molt més casera i tranquila en aquest sentit. I he de dir i admetre que m'alegro molt que sigui així. I que m'alegra que els meus amics pensin igual, tal i com parlàvem aquest dissabte a un bar abans d'entrar a una discoteca que no és ni un quart de la que era la nostra habitual, però ens deixa ballar i xerrar molt més tranquils.
M'alegro de tenir una estabilitat que fins ara em faltava.
Potser això vol dir que ens fem adults.