
Ens vam conèixer per casualitat. Tu eres l'amic del noviete d'una amiga meva i sempre ens veiem a Razz. Vam trigar molt a tenir una conversa. Ens miràvem, saludàvem i ballàvem un al costat de l'altre però no ens deiem res. Jo t'esquivava perquè eres el noi que em podia agradar i no volia que em passés. Però un dia no ho vam poder evitar i vam parlar de música, del que sonava. Fa ràbia no recordar quina cançó sonava en aquells moments, però així va començar tot. I el dia que celebraves el teu aniversari, ja no va haver-hi marxa enrera.
I és el millor que em podria haver passat mai.
Ara vivim junts i sóc la dona més feliç del món. Cada dia em dones carinyo i em somrius i a vegades encara em mires com si fos el primer cop que ho fas.
Ets la millor persona que he conegut mai i em sento afortunada d'estar amb tu. I espero que això duri per sempre, perquè sé que ets l'home de la meva vida i un cop has trobat l'amor, no el pots deixar escapar.
T'estimo, Guillem. I t'espero a casa amb un somriure...
5 comentarios:
aix amor, ets la més gran.
com t'ho he de dir!
ai ai...i yo estuve alli muxas veces para verlo :)
pues no vas entendres el post
:_(
clar que em dius res amor, si es que...i actualiza ya, que me pongo rojo, dale.
que pisiós!!!!!!!!!!!!!!!!!
:________________________)
Publicar un comentario